La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un fet d'armes esdevingut el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar. Fou la culminació de la campanya duta a terme per Julià entre el 355 i el 357 per aturar les incursions germàniques a la Gàl·lia i restaurar la línia defensiva de fortificacions romanes al Rin, greument danyada durant la guerra civil entre l'usurpador Magnenci i l'emperador Constanci II.
Julià anava al capdavant d'un seguici petit però molt ben entrenat. Les tropes del cèsar se sobreposaren a la seva inferioritat numèrica i infligiren als alamans una derrota sense pal·liatius. Els germànics fugiren a l'altra banda del Rin, tot i que uns 2.000 moriren ofegats mentre intentaven travessar el riu. Els romans obtingueren la victòria gràcies a la destresa de la infanteria, que compensà l'actuació mediocre de la cavalleria. Julià aprofità els anys següents per reparar les fortificacions del Rin, reforçar-ne les guarnicions i reduir les tribus germàniques de la regió a la condició de tributàries.
.jpg)
